QUI SOC

Públic

UN POC DE MI, I DE LES VOLTES QUE DONA LA VIDA…

Si alguna cosa tinc clara, és que no sempre he tingut clar què volia fer amb la meua vida (i encara crec que ho sàpiga), però pense que això també forma part de créixer. 

Vaig començar el Grau en Educació Primària en plena etapa Post-Covid, és a dir, després d’uns mesos que van pegar un gir dràstic en les nostres vides. Crec que, d’una manera o d’una altra, aquella situació ens va marcar a moltíssima gent, i jo no vaig ser una excepció. En aquell moment vaig començar un camí que pensava que seria el meu, però, amb el temps, vaig començar a dubtar si realment em veia treballant en una escola. A partir d’ací, la vida m’ha portat per diferents llocs. He anat a Irlanda a cuidar xiquets, he treballat en cafeteries i he compaginat feina i estudis. En part, per a guanyar els meus diners, però també perquè necessitava temps per a descobrir què m’agradava de veritat i cap a on volia anar. 

La psicologia sempre m’ha despertat molta curiositat, especialment tot allò relacionat amb les emocions, la conducta i la manera com ens relacionem amb nosaltres mateixos i amb els altres. Però, en lloc de començar de zero, vaig decidir continuar formant-me en l’àmbit de l’educació a través de la psicopedagogia, buscant una manera d’unir allò que ja havia aprés amb allò que realment m’interessa. Potser també té a veure en el fet que soc una persona prou cabuda, m’exigisc molt i, quan alguna cosa m’importa, li pegue moltes voltes. De vegades, massa. Supose que també soc filla de la meua generació, d’eixa sensació que hem de tindre clar què volem ser, encertar a la primera i anar sempre un pas per davant. I jo, de moment, estic aprenent que no passa res per canviar de direcció. 

Ara, estic en una etapa en què vull continuar descobrint, aprenent i, sobretot, conéixer millor les persones i comprendre què hi ha darrere de cada realitat. Encara no sé exactament on em portarà tot açò, però cada volta tinc més clar que m’agradaria aportar el fet d’escoltar, la comprensió i acompanyar a persones a que confien un poc més en elles mateixes.

Al final, potser no es tracta tant de tindre-ho tot clar, com de continuar buscant alguna cosa que tinga sentit per a tu. I ací estic, en eixe procés.